RESUM DELS ARTICLES

CLÚSTERS TURÍSTICS

La principal idea és que els turistes es creuen únics, però fan el mateix que els altres; formen part d’un turismo de masses. Cinc tipus de CLÚSTERS:

. Heréncia Cultural: Les principals motivacions de la visita són la naturalesa, la cultura i la història. Busquen contacte amb els residents.
. Raver: Consumeixen la extrema diversió, mitjançant sexe, alcohol, etc...
. Shirley Valentine: Es tracta de trobar-se el seu verdader amor i realitzar una relació amorosa. No busquen sexe ocasional.
. Heliotròpics: Busquen un bon clima, i es passen tot el dia a la platja.
. Lord Byron: Realitzen el turisme sempre al mateix lloc.

Dins la motivació del turisme es poden distingir tres estats d’ànim:

. Necessitat d’escapar: Oblidar-se de la rutina.
. Desig de plaer: Beure, menjar, sortir de festa, sexe, etc...
. Seguretat ontològica: El turista repeteix el destí i aquest s’acaba convertint en familiar.


Alhora que volem diferenciar el tipus de turista segons la manera en què busca la informació, apareixen dos grans grups:

.Planificadors: Estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles.
.Exploradors: Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

Les vacances és normalment el període de temps que realitzem les activitats turístiques, en aquest sentit apareixen una sèrie de tipologies, on anteriorment s’han decidit, a l’hora de triar unes vacances:

-Grup sociodemogràfic:
.Solters
.Famílies amb fills
.Parelles
.Grups d’amics

A partir d’aquí apareixen noves tipologies que diversifiquen encara més les grans diferències entre viatgers. Ens apareixen fins a sis classes de viatgers turístics:
. Viatger habitual: Repeteix destinació cada any, volen sentir-se com a casa.
. Viatger racional: Planifica tot el viatge i valoren racionalment tot els seus condicionants.
. Viatger hedonista: Viatja per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions.
. Viatger oportunista: Espera una bona oferta econòmicament i no es planifica per res el viatge.
. Viatger obligat: El viatge en sí està molt planificat, però està forçat per anar-hi, ex; viatges de negoci, escolar, etc...
. Viatger adaptable: S’adapta molt bé als imprevistos i les situacions adverses, preparat per situacions extremes.

La població turística representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són; la familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat i la estructura-independència. Congeniant aquests tres factors arribem a completar 15 rols turístics:
. Turista de sol i platja.
. Turista de nit: conèixer la vida nocturna del destí.
. Antropologista: conèixer la població, gastronomia i llengua del territori.
. Arquiologista de masses: consumidors de paquets turístics.
. Turista d’aventura: consumidorrs d’esports d’aventura d’alt risc.
. Turista de luxe: consumidors de resorts de luxe, clubs de nit, celebritats, etc...
. Explorador: li agrada explorar els nous territoris.
. Turista espiritual: per conèixer el sentit de la vida i ell mateix.
. Turista de masses independent: visita d’atraccions turístiques per lliure.
. Turista de classe alta: viatja a classe alta i dorm i menja als millors llocs.
. Turista trotamundos: es deixa portar per un lloc a un altre.
. Turista de relax: s’evadeix de la rutina a llocs tranquils i relaxants.
. Turista esportiu.
. Turista d’estudis: viatja per ampliar coneixements, fer cursos i conferències.

Mercat del Turisme Cultural

Definim turisme cultural com les visites efectuades per persones externes a la comunitat amfitriona motivades completament o en part per l’interès del patrimoni històric, artístic, científic que ofereix una regió o comunitat. Existeix un mercat de turisme cultural on apareixen diferents graus de consumidors:
. Turistes amb gran motivació: viatgen específicament per raons culturals.
. Turistes motivats parcialment: viatgen per les seves possibilitats culturals però també per visitar amics o familiars.
. Turistes amb d’altres motivacions: el tema cultura és casual.
. Turistes casuals: Viatgen per altres motius però al final s’interessen per la cultura.
. Turistes que mai faran turisme cultural

Determinem tres grans grups de turistes que visiten aquests tipus d’elements històrics i/o culturals:
. Sentimentals: Aquests turistes senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests nodes o elements turístics. Se senten fortament lligats a la història que s’explica a l’element visitat
. Hereus: Aquests visitants se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita, i per això creuen que és important visitar-los.
. Alumnes: Aquests tipus de turistes són els que visiten aquests elements amb ganes d’absorbir tot el coneixement que aquests els hi poden oferir.

Turisme Natural

Entenem com a turisme natural totes aquelles activitats en què el turista gaudeix del medi i entre en contacte. Diferenciem segons el motiu del viatge i segons les activitats.

Motius del viatge:
. Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals.
. Activitats físiques de risc.
. Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
. Relaxació: Experimentació i trencament de la rutina diària.
. Contacte social: Experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix.

Segons les activitats:
. Cultures i activitats de plaer: activitats on aconsegueixin el plaer desitjat.
. Activitats de natura: Busquen el relax i alhora el contacte amb la natura.
. Altres: Li agrada viatjar independentment.

Finalment tractarem l’estudi del “Chul-min Mo”, on defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:
- Sociodemogràfiques.
- Motivacions (negoci, oci....).
- Activitats turístiques.
- Experiències viscudes.
- Formes de vida i valors.

Defineix també el tipus de turista en:
. Masses turistes organitzades.
. Masses turistes individuals.
. Explorador.
. Rodamón (drifter)