diumenge, 16 de desembre del 2007

Catalunya; Rutes per tastar el país

Bones de nou, segueixo amb el meu ritme de pdfs en sèrie, aquest tracta sobre totes les possibles rutes en que es pot visitar Ctalunya gastronòmicament parlant.
M'estic informant sobre la quantitat de gent que segueixen les rutes, i sembla que no però té molta tirada, i no parlo només dels nostres restaurants del terrritori, sinó dels esdeveniments gastronòmics que es realitzen a totes les comarques.
Així doncs, us invito a seguir-les, jo us asseguro que les faré¡:

http://www.gencat.net/turistex_nou/publicacions/gastronomia/gastronomiacat/papelaweb.htm

dimarts, 27 de novembre del 2007

CANVI CLIMÀTIC SOBRE CATALUNYA

Bones, he trobat aquest PDF que pot ser molt interessant, parla sobre el canvi climàtic a casa nostra i sobre les influències que podria tindre al voltant del nostre sistema de vida, i també com no sobre el turisme, que és la font d'ingressos més important del nostre país. Així doncs espero que hi veu una ullada ràpida, és llarg però val la pena.



http://www.gencat.net/cads/pdf/inf_canvi_climatic_resum.pdf

PLATGES DIVERTIDES DE ANDALUSIA

El Pla de "Platges Divertides de Andalusia" presenta un programa que actua a tot el litoral de Andalusia, i que ha afectuat la Conselleria de Turisme, Comerç i Esport amb la intenció de reforçar la capacitat competitiva del principal segment turístic, s'han proposat transformar les principals platges del litoral andalús en espais preparats, equipats i sobretot accessibles, on es pot trobar entretaniment, possibilitats culturals o esportives, bona gastronomia o simplement relax durant tot l'any. A part aquest Pla vol fomentar una nova proposta que seria optimitzar la oferta de les platges de Andalusia, fomentant la qualitat, el respecte ambiental i el desarrollament econòmic-sostenible de l'entorn. En definitiva és un pla molt ben estudiat ja que engloba dos tipus de mars totalment diferents com són el Mediterrani i l'Atlàntic, els terrenys muntanyosos de la zona, la pròpia ubicació de les platges respecte a les poblacions i la dimensió de les platges, aquestes són les variables més importants a tenir en compte, i que aquest Pla l'estudia i proposa un programa efectiu.


El projecte en sí no és un Pla normal on es globalitzi solsament el turisme de sol i platja que coneixem sinó que va més enllà, tracta de treure més possibilitats d'aquest tipus de turisme i atraure visitants que normalment no utilitzen la platja. En aquest cas el turisme de sol i platja l'entenem com el relax (pendre el sol) i banyar-se a l'aigua on el visitant només demana tranquilitat, bon temps i una aigua amb bones condicions. Amb aquests termes només hi van un % de visitants (a l'estiu és el més abundant), però a partir d'aquest Pla es vol atreure a gent que els hi agrada estar a la platja però que no poden anari per diferents motius, ja sigui perquè s'aburreix o se sent estressat amb tanta gent. Les activitats que es fan a partir d'aquests Pla atreurà moltíssima més gent i es realitzaran activitats entretingudes per petits i grans, ja siguin esportives o culturals, i mentres els més petits estiguin jugan per exemple amb el catell infable els més grans podran optar de practicar algun esport o veure teatre o cinema. Així s'asseguren que tothom pugui participar amb les platges de Andalusia com a gran alicient i puguin realitzar les activitats que més els hi agradin.A partir d'aquí, com ja s'ha dit anteriorment, es tindran que modificar els equipaments i augmentar la qualitat de les platges, perquè es pugui optar a totes les activitats i que els visitants optin per les platges andaluses no només per les seves platges grans i la gran qualitat de l'aigua sinó per realitzar un campionat de futbol platja, veure cinema, veure espectacles d'animació, focs d'artifici, etc...

Les coses que m'han agradat més del Pla és al quantitat de coses que es poden fer en un marc tan característic com és la platja, es poden fer qualsevol activitat tan esportiva, cultural o lúdica mentres tinguis això sí els equipaments necessaris. També dir que el Pla no s'identifica només amb un sector de turistes si´nó que ho expendeix al màxim, per totes les edats, per gent esportiva, gent que li agrada els espectacles, gent qe li agrda la gastronomia, etc... i finalment dir la gran quantitat de platges que h porten a terme, són gairebé totes les platges principals de Andalusia i les que reben més turistes durant tot l'any, això doncs mobilitzarà una gran quantitat de turistes ja que s'ha optat a expendir-ho i no minimitzar el Pla. També vull fer èmfasi a la gran proposta que s'opta per la qualitat de la platja, alhora de tindre els permisos i les normes sindicals adequades per optar la bandera blava per exmple.

El Pla proposa molta millora amb equipaments i infrestructures, però no una opció per buscar un lloc localitzat per realitzar les activitats, cada activitat que posseeixi una zona concreta, així el turista sabrà on haurà d'anar i no ho buscarà sempre, ho dic perquè en el Pla no diu res sobre la situació de les activitats tan esportives com culturals, així que proposaria una localització de situació per les activitats. Proposaria també un tríptic pel turista per la informació de les activitats que fan durant tota la setmana o simplement durant el dia, si més no penjar-ho en alguna pancarta dins de la platja com a possible opció. Finalment dir que no m'agrada la diferència de pressupostos que hi ha al marc financer on pel pla de màrqueting s'arriba als 40.000.000 Euros, crec que es podria opta a baixar aquest pressupost i afegir-ho per exemple en l'equipament de les platges o els Pymes. Crec que amb el boca-orella, i més amb l'àmbit turístic, és la millor eina per atreure turistes.

Podríem definir el Pla amb tres paraules generalitzades: entretingut, lúdic i fàcil.

Finalment si voleu obtindre més informació sobre el Pla de les Platges Divertides de Andalusia cliqueu aquí:

http://oget.wikispaces.com/Playas+Divertidas+de+Andalucía

diumenge, 18 de novembre del 2007

SIMO 2007

Aquí us deixo un altre enllaç de la web de la fira que es va fer a Madrid del 6 al 11 novembre sobre informàtica multimèdia i comunicacions. Ho resalto ja que aquest any hi havia un gran apartat 2.0, i també el E-LiFE que comença a tenir una gran expectació.


http://www.ifema.es/ferias/simo/default.html

dissabte, 17 de novembre del 2007

PATRIMONI GASTRONÒMIC DE CATALUNYA

Aquí us deixo un article on defineix clarament un dels grans patrimonis que posseeix catalunya, i que sembla que no té sostre, ja que cuiners com Ferran adrià, Joan Roca o Santi Santamaria han potenciat la cuina del nostre país com mai haguéssim pogut imaginar i han donat a conèixer al món els nostres productes catalans.

La mateixa pàgina veure-ho com visitar el nostre petit país gastronòmicament parlant, 16 rutes per fer a tot Catalunya (ruta del vi, cuina tradicional, etc...)

És molt interessant i si podeu fer-la val molt la pena.


http://www.turismedecatalunya.com/gastronomia

diumenge, 11 de novembre del 2007

FEIJOADA (recepta en video)

Bé aquí deixo les receptes anteriors en video, crec que és millor.Com es diu normalment, és millor una imatge que mil paraules...


MOUSSAKA (recepta en video)

divendres, 2 de novembre del 2007

PLATS TURISTICS


2. MOUSSAKA (GRÈCIA)






La Mousaka és un plat tradicional dels Balcans fet amb albergínies. La versió grega, que és la més coneguda internacionalment, consisteix vàries capes de carn de xai ben picada, albergínies i tomàquet, tot això cobert amb una salsa blanca (per exemple beixamel). És un plat que proporciona l'experiment de provar tots els grans productes grecs i alhora del Mediterrani.


Ingredients:

3 albergínies
3-4 cullerades oli d'oliva
1 ceba
2 dents d'all
500 gr. carn de xai i 250 gr. carn de porc (es pot optar per 750 gr.carn de xai)
4 tomàquets triturats
1 cullerada de "maizena"

1/2 vas de vi rosat
200 gr. formatge Feta greg tallat amb làmines fines (pots optar formatge ratllat Cheddar)
Margarina o mantega per el molde

Condiments:
Sal
1 cullerada de pebre vermell
" " de canyella
" " orenga
" " alfàbrega




  1. Picar la ceba i les dents d'all molt fi i fer el sofregit en una paella amb l'oli fins que gafi un color dorat. mentrestant pelar i tallar els tomàquets e forma de daus petits.


  2. Ficar després la carn picada i dorar-la, li posem després el tomàquet rallat, la sal i els condiments. Deixar que es fagi durant 30 minuts fins que els sucs de la carn i el tomàquet desapareguin. Reservar.


  3. Mentrestant tallar les albergínies per la meitat ( al llarg), s'haurà de tirar-hi sal perquè ajuda que alliberin l'aigua que tenen i desapareix el seu sabor amarg.


  4. Barrejar la "maizena" amb el vi fins que no quedin grumolls i afegir-ho a la paella amb la carn. Posar el foc suau perquè s'avapori el vi, aproximadament 15 minuts.


  5. Mentrestant mullar la plata amb la mantega i dorar les albergínies durant 3 minuts en un "grill" (podeu optar per fregir-les). Més tard posar una capa de llàmines de les albergínies cubrin les parets de la plata. Posar a sobre la barreja de carn que teníem reservada i repertir la meitat del formatge rallat o el Feta tallat a trocets. Repetir aquest operacíó en un segon pis i cobrir-ho amb una tercera capa d'albergínia. Cobrir-ho després amb la salsa blanca (beixamel) i coure-ho al forn a 180ºC durant 35 minuts fins que la salsa és torni dorada.


dijous, 25 d’octubre del 2007

RESUM DELS ARTICLES

CLÚSTERS TURÍSTICS

La principal idea és que els turistes es creuen únics, però fan el mateix que els altres; formen part d’un turismo de masses. Cinc tipus de CLÚSTERS:

. Heréncia Cultural: Les principals motivacions de la visita són la naturalesa, la cultura i la història. Busquen contacte amb els residents.
. Raver: Consumeixen la extrema diversió, mitjançant sexe, alcohol, etc...
. Shirley Valentine: Es tracta de trobar-se el seu verdader amor i realitzar una relació amorosa. No busquen sexe ocasional.
. Heliotròpics: Busquen un bon clima, i es passen tot el dia a la platja.
. Lord Byron: Realitzen el turisme sempre al mateix lloc.

Dins la motivació del turisme es poden distingir tres estats d’ànim:

. Necessitat d’escapar: Oblidar-se de la rutina.
. Desig de plaer: Beure, menjar, sortir de festa, sexe, etc...
. Seguretat ontològica: El turista repeteix el destí i aquest s’acaba convertint en familiar.


Alhora que volem diferenciar el tipus de turista segons la manera en què busca la informació, apareixen dos grans grups:

.Planificadors: Estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles.
.Exploradors: Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

Les vacances és normalment el període de temps que realitzem les activitats turístiques, en aquest sentit apareixen una sèrie de tipologies, on anteriorment s’han decidit, a l’hora de triar unes vacances:

-Grup sociodemogràfic:
.Solters
.Famílies amb fills
.Parelles
.Grups d’amics

A partir d’aquí apareixen noves tipologies que diversifiquen encara més les grans diferències entre viatgers. Ens apareixen fins a sis classes de viatgers turístics:
. Viatger habitual: Repeteix destinació cada any, volen sentir-se com a casa.
. Viatger racional: Planifica tot el viatge i valoren racionalment tot els seus condicionants.
. Viatger hedonista: Viatja per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions.
. Viatger oportunista: Espera una bona oferta econòmicament i no es planifica per res el viatge.
. Viatger obligat: El viatge en sí està molt planificat, però està forçat per anar-hi, ex; viatges de negoci, escolar, etc...
. Viatger adaptable: S’adapta molt bé als imprevistos i les situacions adverses, preparat per situacions extremes.

La població turística representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són; la familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat i la estructura-independència. Congeniant aquests tres factors arribem a completar 15 rols turístics:
. Turista de sol i platja.
. Turista de nit: conèixer la vida nocturna del destí.
. Antropologista: conèixer la població, gastronomia i llengua del territori.
. Arquiologista de masses: consumidors de paquets turístics.
. Turista d’aventura: consumidorrs d’esports d’aventura d’alt risc.
. Turista de luxe: consumidors de resorts de luxe, clubs de nit, celebritats, etc...
. Explorador: li agrada explorar els nous territoris.
. Turista espiritual: per conèixer el sentit de la vida i ell mateix.
. Turista de masses independent: visita d’atraccions turístiques per lliure.
. Turista de classe alta: viatja a classe alta i dorm i menja als millors llocs.
. Turista trotamundos: es deixa portar per un lloc a un altre.
. Turista de relax: s’evadeix de la rutina a llocs tranquils i relaxants.
. Turista esportiu.
. Turista d’estudis: viatja per ampliar coneixements, fer cursos i conferències.

Mercat del Turisme Cultural

Definim turisme cultural com les visites efectuades per persones externes a la comunitat amfitriona motivades completament o en part per l’interès del patrimoni històric, artístic, científic que ofereix una regió o comunitat. Existeix un mercat de turisme cultural on apareixen diferents graus de consumidors:
. Turistes amb gran motivació: viatgen específicament per raons culturals.
. Turistes motivats parcialment: viatgen per les seves possibilitats culturals però també per visitar amics o familiars.
. Turistes amb d’altres motivacions: el tema cultura és casual.
. Turistes casuals: Viatgen per altres motius però al final s’interessen per la cultura.
. Turistes que mai faran turisme cultural

Determinem tres grans grups de turistes que visiten aquests tipus d’elements històrics i/o culturals:
. Sentimentals: Aquests turistes senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests nodes o elements turístics. Se senten fortament lligats a la història que s’explica a l’element visitat
. Hereus: Aquests visitants se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita, i per això creuen que és important visitar-los.
. Alumnes: Aquests tipus de turistes són els que visiten aquests elements amb ganes d’absorbir tot el coneixement que aquests els hi poden oferir.

Turisme Natural

Entenem com a turisme natural totes aquelles activitats en què el turista gaudeix del medi i entre en contacte. Diferenciem segons el motiu del viatge i segons les activitats.

Motius del viatge:
. Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals.
. Activitats físiques de risc.
. Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
. Relaxació: Experimentació i trencament de la rutina diària.
. Contacte social: Experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix.

Segons les activitats:
. Cultures i activitats de plaer: activitats on aconsegueixin el plaer desitjat.
. Activitats de natura: Busquen el relax i alhora el contacte amb la natura.
. Altres: Li agrada viatjar independentment.

Finalment tractarem l’estudi del “Chul-min Mo”, on defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:
- Sociodemogràfiques.
- Motivacions (negoci, oci....).
- Activitats turístiques.
- Experiències viscudes.
- Formes de vida i valors.

Defineix també el tipus de turista en:
. Masses turistes organitzades.
. Masses turistes individuals.
. Explorador.
. Rodamón (drifter)

dimecres, 17 d’octubre del 2007

PLATS TURÍSTICS

Aquí us deixo una mostra de plats gastronòmics que poseeixen un recurs cultural dins del seu territori, és a dir tenen una tradició i una labor que ha anat perdurant i canviant al llarg del temps. Com bon amant de la cuina que sóc, us invito a conèixer plats típics de cada territori, la seva elaboració, i si puc una mica d'història, que ajudin a conèixer més el territori en sí.
Us invito a compartir aquesta afició que tinc, espero que us agradi:

1.FEIJOADA (BRASIL)







La Feijoada és d'origen carioca (Rio de Janeiro) considerat el plat nacional, consisteix amb una olla de "fréjoles" negres cuinat amb una varietat de diferents parts del porc salades, fumades i fresques, també algunes verdures i un caldo molt espès.

Ingredients:

800 grs de fréjoles negres (mongetes)
300 grs de porc fumat
350 grs de carn seca
350 grs de costelles de porc
150 grs de llangoniça fumada

2 cebes picades
5 tomàquets
3 dents d'all
1 got d'arròs
sal i pebre al gust





  1. Posar en remull les mongetes i la carn seca (posar-los la nit anterior en recipients separats).Al dia següent escòrrer la carn i col-locar en una olla gran tota la carn i aigua (meitat de l'olla).Cuinar-ho a foc fort fins que fagi espuma, i després tapar-ho, baixar el foc i deixar-ho 2 hores.

  2. Fer el mateix amb les mongetes.

  3. Fer un sofregit amb la resta d'ingredients (els tomàquets sense la pell, ratllats o picats), (ceba tallada finament), (els alls ben picats) i posar-hi sal i pebre al gust. Coure durant 20 min a foc baix.

  4. Preparar l'arròs; col-loquem amb una paella una dent d'all i dos cullerades d'oli, incorporar l'arròs i moure-ho, al cap de 2 min incorporem l'aigua (3 gots d'aigua) i deixar coure durant 20 min.

Servir l'arròs, la carn i els "fréjoles" en tres bols diferents.


Aquí s'acabat la recepta, si us ha agradat digueu-m'ho que en posaré més, merci a tots¡¡

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Resum de l'Article: "ROULES TOURIST PLAY"

El text “Roles Tourist Play: An Australian Prespective” publicat a l’Annals of Tourism Research presenta com a objectiu principal comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si aquesta metodologia és extrapolable a tot el món, o per si el contrari s’hauria de perfilar, ja que l’estudi va ser creat 15 anys enrere.
Com antecedent també caldria citar l’estudi fet amb la mateixa intenció a Grècia, en el que es van revelar petits canvi pel que fa a la diferència cultural i en relació al sexe.
El primer article citat en el text és d’en Cohen de l’any 1972, el qual es basava en la “novelty” (novetat) i la familiaritat, en relació a l’organització de viatges. En aquest en distingeix Quatre tipus: el turisme independent de massa, el turisme organitzat de massa, l’explorador i el “difter”.
El problema d’aquest estudi és que no té fonaments empírics, sinó que es basava en conclusions pròpies sense cap base demostrable.
L’any 1979, Pearce, va intentar fer un estudi per superar les limitacions de l’estudi de Cohen, en el qual va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters. Finalment Gibson, va disenyar una escala per determinar empíricament com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:
  • Turista de sol i platja.
  • Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
  • Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
  • ArquiologistaTurista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
  • Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
  • Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
  • Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
  • Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
  • Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
  • Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
  • Turista trotamundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
  • Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
  • Turista esportiu.
  • Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.
La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.En ordre que aquesta metodologia prengui major importancia en el món de l’estudi dels rols, cal comprovar si la mateixa es pot aplicar a diversos països ( finalitat dels estudis).
Diversos estudis posteriors assenyalen que aquesta metodologia és la més fiable.L’estudi realitzat a Austràlia és una rèplica de l’estudi de Yannakis i Gibson, que es basa en 26 preguntes amb una puntuació de l’1 al 5. La mostra es va fer a Sydney on es representaven 207 persones enquestades, on la mitjana d’edat era de 40-44 anys i el 61% eren homes i el 29% dones.
La conclusió dels autors és que aquesta metodologia seria totalment operativa en el context Austràlia, ja que els percentatges que coincidència en els tres factors de l’estudi es mantenen amb el 77% més o menys. Es percep una diferència entre les dades dels dos sexes en els diferents processos de socialització.
Els autors proposen una sèrie de línees d’investigació per tal de millorar la metodologia. Una de les millores que proposen és reformular el turisme de sol i platja ja que Austràlia, posseeix una població que està molt conscienciada amb els efectes negatius del sol.
També proposen un estudi per mirar si han aparegut nous rols turístics des de l’estudi de Yannakis i Gibson.
En últim lloc, creuen que s’hauria d’aprofundir en la psicologia del turista i en la seva experiència individual ja que entenen que la definició dels rols del turista requereix una investigació per les diferents disciplines (tan antropològiques com psicològiques).

dimecres, 10 d’octubre del 2007

LES MEVES 10 DESTINACIONS TURÍSTIQUES¡¡


.Bones a tots i a totes¡¡ Aquest és el meu primer post i tracta sobre les 10 destinacions turístiques que m'atreuen més i que m'agradaria visitar (si ho faig o no ja és una altra cosa jeje).
Són les següents:

1. Rio de Janeiro


2. Cuba


3. Moscu


4. Praga


5. Tokio


6. Hong Kong


7. Tunis


8. El Caire


9. Berlin


10. Las vegas