RESUM DELS ARTICLES

CLÚSTERS TURÍSTICS

La principal idea és que els turistes es creuen únics, però fan el mateix que els altres; formen part d’un turismo de masses. Cinc tipus de CLÚSTERS:

. Heréncia Cultural: Les principals motivacions de la visita són la naturalesa, la cultura i la història. Busquen contacte amb els residents.
. Raver: Consumeixen la extrema diversió, mitjançant sexe, alcohol, etc...
. Shirley Valentine: Es tracta de trobar-se el seu verdader amor i realitzar una relació amorosa. No busquen sexe ocasional.
. Heliotròpics: Busquen un bon clima, i es passen tot el dia a la platja.
. Lord Byron: Realitzen el turisme sempre al mateix lloc.

Dins la motivació del turisme es poden distingir tres estats d’ànim:

. Necessitat d’escapar: Oblidar-se de la rutina.
. Desig de plaer: Beure, menjar, sortir de festa, sexe, etc...
. Seguretat ontològica: El turista repeteix el destí i aquest s’acaba convertint en familiar.


Alhora que volem diferenciar el tipus de turista segons la manera en què busca la informació, apareixen dos grans grups:

.Planificadors: Estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles.
.Exploradors: Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

Les vacances és normalment el període de temps que realitzem les activitats turístiques, en aquest sentit apareixen una sèrie de tipologies, on anteriorment s’han decidit, a l’hora de triar unes vacances:

-Grup sociodemogràfic:
.Solters
.Famílies amb fills
.Parelles
.Grups d’amics

A partir d’aquí apareixen noves tipologies que diversifiquen encara més les grans diferències entre viatgers. Ens apareixen fins a sis classes de viatgers turístics:
. Viatger habitual: Repeteix destinació cada any, volen sentir-se com a casa.
. Viatger racional: Planifica tot el viatge i valoren racionalment tot els seus condicionants.
. Viatger hedonista: Viatja per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions.
. Viatger oportunista: Espera una bona oferta econòmicament i no es planifica per res el viatge.
. Viatger obligat: El viatge en sí està molt planificat, però està forçat per anar-hi, ex; viatges de negoci, escolar, etc...
. Viatger adaptable: S’adapta molt bé als imprevistos i les situacions adverses, preparat per situacions extremes.

La població turística representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són; la familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat i la estructura-independència. Congeniant aquests tres factors arribem a completar 15 rols turístics:
. Turista de sol i platja.
. Turista de nit: conèixer la vida nocturna del destí.
. Antropologista: conèixer la població, gastronomia i llengua del territori.
. Arquiologista de masses: consumidors de paquets turístics.
. Turista d’aventura: consumidorrs d’esports d’aventura d’alt risc.
. Turista de luxe: consumidors de resorts de luxe, clubs de nit, celebritats, etc...
. Explorador: li agrada explorar els nous territoris.
. Turista espiritual: per conèixer el sentit de la vida i ell mateix.
. Turista de masses independent: visita d’atraccions turístiques per lliure.
. Turista de classe alta: viatja a classe alta i dorm i menja als millors llocs.
. Turista trotamundos: es deixa portar per un lloc a un altre.
. Turista de relax: s’evadeix de la rutina a llocs tranquils i relaxants.
. Turista esportiu.
. Turista d’estudis: viatja per ampliar coneixements, fer cursos i conferències.

Mercat del Turisme Cultural

Definim turisme cultural com les visites efectuades per persones externes a la comunitat amfitriona motivades completament o en part per l’interès del patrimoni històric, artístic, científic que ofereix una regió o comunitat. Existeix un mercat de turisme cultural on apareixen diferents graus de consumidors:
. Turistes amb gran motivació: viatgen específicament per raons culturals.
. Turistes motivats parcialment: viatgen per les seves possibilitats culturals però també per visitar amics o familiars.
. Turistes amb d’altres motivacions: el tema cultura és casual.
. Turistes casuals: Viatgen per altres motius però al final s’interessen per la cultura.
. Turistes que mai faran turisme cultural

Determinem tres grans grups de turistes que visiten aquests tipus d’elements històrics i/o culturals:
. Sentimentals: Aquests turistes senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests nodes o elements turístics. Se senten fortament lligats a la història que s’explica a l’element visitat
. Hereus: Aquests visitants se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita, i per això creuen que és important visitar-los.
. Alumnes: Aquests tipus de turistes són els que visiten aquests elements amb ganes d’absorbir tot el coneixement que aquests els hi poden oferir.

Turisme Natural

Entenem com a turisme natural totes aquelles activitats en què el turista gaudeix del medi i entre en contacte. Diferenciem segons el motiu del viatge i segons les activitats.

Motius del viatge:
. Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals.
. Activitats físiques de risc.
. Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
. Relaxació: Experimentació i trencament de la rutina diària.
. Contacte social: Experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix.

Segons les activitats:
. Cultures i activitats de plaer: activitats on aconsegueixin el plaer desitjat.
. Activitats de natura: Busquen el relax i alhora el contacte amb la natura.
. Altres: Li agrada viatjar independentment.

Finalment tractarem l’estudi del “Chul-min Mo”, on defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:
- Sociodemogràfiques.
- Motivacions (negoci, oci....).
- Activitats turístiques.
- Experiències viscudes.
- Formes de vida i valors.

Defineix també el tipus de turista en:
. Masses turistes organitzades.
. Masses turistes individuals.
. Explorador.
. Rodamón (drifter)

PLATS TURÍSTICS

Aquí us deixo una mostra de plats gastronòmics que poseeixen un recurs cultural dins del seu territori, és a dir tenen una tradició i una labor que ha anat perdurant i canviant al llarg del temps. Com bon amant de la cuina que sóc, us invito a conèixer plats típics de cada territori, la seva elaboració, i si puc una mica d'història, que ajudin a conèixer més el territori en sí.
Us invito a compartir aquesta afició que tinc, espero que us agradi:

1.FEIJOADA (BRASIL)







La Feijoada és d'origen carioca (Rio de Janeiro) considerat el plat nacional, consisteix amb una olla de "fréjoles" negres cuinat amb una varietat de diferents parts del porc salades, fumades i fresques, també algunes verdures i un caldo molt espès.

Ingredients:

800 grs de fréjoles negres (mongetes)
300 grs de porc fumat
350 grs de carn seca
350 grs de costelles de porc
150 grs de llangoniça fumada
2 cebes picades
5 tomàquets
3 dents d'all
1 got d'arròs
sal i pebre al gust

1. Posar en remull les mongetes i la carn seca (posar-los la nit anterior en recipients separats).Al dia següent escòrrer la carn i col-locar en una olla gran tota la carn i aigua (meitat de l'olla).Cuinar-ho a foc fort fins que fagi espuma, i després tapar-ho, baixar el foc i deixar-ho 2 hores.


2. Fer el mateix amb les mongetes.


3. Fer un sofregit amb la resta d'ingredients (els tomàquets sense la pell, ratllats o picats), (ceba tallada finament), (els alls ben picats) i posar-hi sal i pebre al gust. Coure durant 20 min a foc baix.


4. Preparar l'arròs; col-loquem amb una paella una dent d'all i dos cullerades d'oli, incorporar l'arròs i moure-ho, al cap de 2 min incorporem l'aigua (3 gots d'aigua) i deixar coure durant 20 min.

Servir l'arròs, la carn i els "fréjoles" en tres bols diferents.

Aquí s'acabat la recepta, si us ha agradat digueu-m'ho que en posaré més, merci a tots¡¡

Resum de l'Article: "ROULES TOURIST PLAY"

El text “Roles Tourist Play: An Australian Prespective” publicat a l’Annals of Tourism Research presenta com a objectiu principal comprovar si l’estudi fet per Yannakis i Gibson seria aplicable a Austràlia, per a saber si aquesta metodologia és extrapolable a tot el món, o per si el contrari s’hauria de perfilar, ja que l’estudi va ser creat 15 anys enrere.

Com antecedent també caldria citar l’estudi fet amb la mateixa intenció a Grècia, en el que es van revelar petits canvi pel que fa a la diferència cultural i en relació al sexe.

El primer article citat en el text és d’en Cohen de l’any 1972, el qual es basava en la “novelty” (novetat) i la familiaritat, en relació a l’organització de viatges. En aquest en distingeix Quatre tipus: el turisme independent de massa, el turisme organitzat de massa, l’explorador i el “difter”.

El problema d’aquest estudi és que no té fonaments empírics, sinó que es basava en conclusions pròpies sense cap base demostrable.

L’any 1979, Pearce, va intentar fer un estudi per superar les limitacions de l’estudi de Cohen, en el qual va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters. Finalment Gibson, va disenyar una escala per determinar empíricament com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:

• Turista de sol i platja.
• Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
• Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
• ArquiologistaTurista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
• Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
• Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
• Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
• Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
• Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
• Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
• Turista trotamundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
• Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
• Turista esportiu.
• Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.En ordre que aquesta metodologia prengui major importancia en el món de l’estudi dels rols, cal comprovar si la mateixa es pot aplicar a diversos països ( finalitat dels estudis).

Diversos estudis posteriors assenyalen que aquesta metodologia és la més fiable.L’estudi realitzat a Austràlia és una rèplica de l’estudi de Yannakis i Gibson, que es basa en 26 preguntes amb una puntuació de l’1 al 5. La mostra es va fer a Sydney on es representaven 207 persones enquestades, on la mitjana d’edat era de 40-44 anys i el 61% eren homes i el 29% dones.

La conclusió dels autors és que aquesta metodologia seria totalment operativa en el context Austràlia, ja que els percentatges que coincidència en els tres factors de l’estudi es mantenen amb el 77% més o menys. Es percep una diferència entre les dades dels dos sexes en els diferents processos de socialització.

Els autors proposen una sèrie de línees d’investigació per tal de millorar la metodologia. Una de les millores que proposen és reformular el turisme de sol i platja ja que Austràlia, posseeix una població que està molt conscienciada amb els efectes negatius del sol.

També proposen un estudi per mirar si han aparegut nous rols turístics des de l’estudi de Yannakis i Gibson.

En últim lloc, creuen que s’hauria d’aprofundir en la psicologia del turista i en la seva experiència individual ja que entenen que la definició dels rols del turista requereix una investigació per les diferents disciplines (tan antropològiques com psicològiques).

LES MEVES 10 DESTINACIONS TURÍSTIQUES¡¡

.Bones a tots i a totes¡¡ Aquest és el meu primer post i tracta sobre les 10 destinacions turístiques que m'atreuen més i que m'agradaria visitar (si ho faig o no ja és una altra cosa jeje).

Són les següents:

1. Rio de Janeiro

2. Cuba

3. Moscu

4. Praga

5. Tokio

6. Hong Kong

7. Tunis

8. El Caire

9. Berlin

10. Las vegas